És qüestió de força de voluntat?

Si hi ha una frase que escolto diàriament és la de “no tinc prou força de voluntat”. I és que sembla ser que si una persona no en té, hi ha poc més es pugui fer. Així que la persona, irremeiablement, s’abandona a tan bona excusa per deixar de fer un canvi.

Em pregunto jo, fins a quin punt estan mal entès el concepte de força de voluntat. Per què? Doncs cada vegada que algú em diu això, jo només puc veure davant meu, una persona que matina per anar a treballar, a una persona que ha tret a davant una família o una carrera o ha fet front a una malaltia o ha començat a fer esport un dia per setmana i un llarg etcètera.

I diu que no tens força de voluntat?

Com en gairebé tot, hi ha diversos punts de vista respecte al tema de la força de voluntat.

Segons Walter Mischel, PhD, conegut per haver realitzat “prova del marshmallow ” (segur que ho trobes per internet), la força de voluntat és la capacitat de resistir les temptacions a curt termini per complir amb les fites de llarg termini. La capacitat bàsica per postergar la satisfacció. Segons els seus estudis les persones amb major força de voluntat posseeixen més autocontrol i aconsegueixen millors resultats interpersonals, acadèmics, professionals ….

Exemple. Quantes vegades has reprimit una resposta descontrolada al teu jef @ o parella amb la finalitat de “obtenir” un objectiu major? Dit d’una altra manera, no obeït  un estímul “calent” per satisfer les teves ganes descarregar l’artilleria sinó que vas fer ús del teu autocontrol per regular la teva pròpia conducta, pensaments i sentiments, per tal de benefici posterior com no perdre la feina o passar un bon cap de setmana.

A aquest concepte, se li suma el de l’esgotament de l’ego o de la força de voluntat, formulat per Roy Baumeister. Aquest ve a dir que la força de voluntat és finita.

Exemple. Matines per preparar els esmorzars, surts corrents a treballar com a mínim 8 hores, surts en un tres i no res i vas al gym, a comprar, a tenir cura dels xavals, a prepara el sopar … i just aquí, et cruspeixes allò que no “has”. Ufff …. I apareix la frase “no tinc força de voluntat”. Però si portes tot el dia fent ús de la ella! Com et va a quedar?

M’agradaria aquí parar un moment. 

STOP.

Què és la voluntat? Segons la RAE:

1. f. Facultat de decidir i ordenar la pròpia conducta.
2. f. Elecció d’alguna cosa sense precepte o impuls extern que a això obligui.
3. f. Intenció, ànim o resolució de fer alguna cosa.
4. f. Amor, afecte, afició, benevolència o afecte.
5. f. Guanya o desig de fer alguna cosa.
6. f. Elecció feta pel mateix dictamen o gust, sense atenció a un altre respecte o objecció. Pròpia voluntat.

Fixa’t quins conceptes tan potents es troben en les definicions. MOTIVACIÓ, PRÒPIES METES, INTENCIÓ … i AMOR.

Baumeister, deia que s’esgota menys si la motivació és pròpia, si les metes són pròpies, més que “deures o obligacions”. I afegia la importància del descans.

I és aquí on entra un nou punt de vista, el de les persones que defensen que no existeix en si la força de voluntat sinó la motivació que empeny al canvi. Des d’aquest nou focus no es tracta tant d’inhibir els impulsos sinó de centrar l’objectiu a llarg termini. Per a això s’ha d’entrar en un diàleg intrapersonal (amb mi mateix ser) i negociar, pres decisions davant les barreres o conflictes que es van presentant.

Observa quantes vegades entres en conflicte al triar un aliment. De fet, el que mengem, quan i quant ho fem, està determinat per mecanismes cerebrals que generen sensacions relacionades amb el plaer, la palatabilitat de l’aliment i relacionades amb la gana i la motivació.

Et convido a contestar una pregunta. Quan menges una cosa que “et perd” amb quina motivació estàs connectant? La del plaer a curt termini? o la de la satisfacció a llarg termini?

T’estàs connectant més amb què estic sentint mentre ho estic menjant? o en què vaig a sentir després d’haver menjat aquest aliment?

A nivell de diet coaching tots aquests punts es treballen en consulta mitjançant diferents eines.

Punts importants a treballar:

1. Concretar la motivació (el per a què) i l’objectiu (propi)
2. Establir un pla d’acció propi per determinar els passos a seguir per assolir l’objectiu
3. Acordar sistemes d’autoregistre per prendre autoconsciència
4. Aprendre sobre l’autocontrol mitjançant l’anàlisi dels errors per poder prendre consciència i enfocar-se en la solució i a l’acció. L’autocontrol es pot entrenar, ja que no es tracta de tinc o no tinc.

M’agradaria tancar aquest post amb una frase de Johann W. Goethe que diu:

“Saber no és suficient; hem de aplicar-lo.
Tenir voluntat no n’hi ha prou: hem de implementar-la “.

T’ajudo a implementar?